Has jugat mai amb plastilina?
Com és quan la comprem nova? Tova i modelable, oi? Es poden fer boles, pizzes, xurrets...adopta la forma que se li dóna.
Què li passa amb el temps? S’asseca, s’endureix i costa més amassar-la, o inclòs es pot trencar a les mans.
Doncs el cervell humà passa per un procediment similar. Quan és jove té una propietat única i magnífica que s’anomena “plasticitat”, això significa que el el cervell és modelable: té una gran capacitat per aprendre, memoritzar...i per crear noves connexions neuronals (com més connexions tingui un cervell, més intel·ligent).
Aquell dit que fa “quan més grossos més talossos” és neurobiològicament cert.
Amb els anys, el cervell va perdent aquesta propietat, la plasticitat. Com la plastilina, s’endureix (ja no crea connexions).
Per aquest motiu, els atacs externs, com el consum de drogues, perjudiquen molt més la matèria gris d’un cervell jove que la d’un cervell vell.
L’alcohol és un tòxic per a les neurones. Danya les àrees del cervell encarregades de l’atenció, la memòria, dificulta la presa de decisions i el control del que fem.
